Nacho i Tomata

Nacho era un nen de camp, castany d’ulls verds, que tenia un amic molt especial.
El va conèixer un dia obrint la nevera de casa.
El seu amic era una tomata gran i vermella i la portava a tot arreu.
Era l’última tomata que quedava i estava sola a la nevera

- Mare, mare, perquè està sola aquesta tomata?-
-Perquè la resta ja les hem fet servir-
- Pobret mare me’l puc quedar?-
- I perquè vols tu una tomata Nacho?
Nacho insistí tant que al final se'n va anar contentíssim amb la seva tomata.

Tomata i Nacho se'n van anar a jugar al bosc, jugaren primer als pirates. Tomata era el corsari vermell que intentava trobar el gran tresor submergit amb el seu grumet Nacho.
Van seguir las pistes del mapa secret i van arribar al punt indicat, on van trobar un gran cofre de joies.

Tomata estava molt content, tenia un amic humà.
L’alegria va fer que li sortisin unes potetes petites como antenes, uns braços verds de fulla, i mirava a Nacho amb els seus ullets de escorça marró.
Corria amb les seves potetes petites darrera de Nacho.

- T'agradaria ser tomata como jo Nacho?- li va preguntar Tomata un dia
- Clar que m'agradaria – va dir el nen
Nacho es va anar encongint fins a la mida de Tomata, s’unflà una mica i es va posar verd, s'havia transformat en una tomata verda molt guapa.
Els dos junts jugaren amb les fulles d’herba com si fossin tobogans. Era molt divertit ser tomata.
Mes tard varen anar l’estany i suraren a l’aigua com dos pilotes, llançant-se aigua l’un a l'altre.
Quan es va fer tard Nacho va tornar a ser nen i se’n va anar a casa a sopar amb el seu amic Tomata sota el braç.
- Ja es hora de dormir - va dir la seva mama desprès de sopar.
Nacho se'n va anar al llit amb el seu pijama de Spiderman, i va ficar a Tomata sota el coixí.
Quina va ser la seva sorpresa al llevar-se, quan va treure el coixí tomata s’havia trencat.

- Buaaaaa! Mare el meu amic està malalt, no parla, no es mou...-
- Quin amic Nacho?- va dir la seva mare molt espantada
- Tomata…! - Nacho només feia que plorar i fer sanglots.
- Mare, Tomataaa… que faré ara!. S’ha trencat, s’ha de portar al metge que li posi una tireta.
- Però Nacho carinyo meu una tomata ni parla, ni camina, ni es mou.
- El meu amic sí - insistí Nacho molt trist, - el meu amic… em d'anar al metge mare -.
Però la seva mare li va dir que no podia ser, que els metges no podien curar tomates.
-Doncs jo vull que torni mare, amb qui jugaré ara….?

La seva mare li va donar una solució, enterraren al pobre Tomata a l’hort i li va dir que si el regava de tant en tant Tomata tornaria.
Nacho no creia que Tomata tornès de aquella manera tan estranya.
Cada dia el trobava mes a faltar, no podia jugar amb els altres nens com ho feia amb ell, no podia gronxar-se a les fulles d’herba, ni rodar per terra, ni surar a l’aigua de la mateixa manera que ho feia amb ell.

Nacho va fer cas a la seva mare i va anar regant al seu amic, amb el desig que aquest tornès.

Un dia de la terra va brotar un tija verda que va anar creixent poc a poc, però allò no era el seu amic Tomata.

Varen passar els dies i al final va créixer una planta gran de la que van sortir molts tomàquets, que al principi varen ser petitets i verds i després es varen tornar vermells i macos.
Cada dia quan Nacho anava a veure’ls, baixaven de la tomatera i feien una rotllana al voltant del nen cantant i ballant i el nen se sentia feliç.

Quan Nacho es va fer gran va ser el millor agricultor de la comarca i les seves hortalisses eren l'enveja de tots els seus veïns.

Si alguna vegada passes a prop del seu hort podràs veure'l com parla encara amb les seves tomates i les seves carabasses, potser sigui aquesta la raó per la que les seves plantes creixen tant..